Al meu iaio
- Ai Valent! - li deia al passar el vell que s´asentava davant la casa. -
- Bon dia, Tio Sento! - contestava Pepet.
-Yeee moreno!- Li deia el marit de la carnicera quand pasava per la plaça.
-Bon dia, Batiste!- Contestava Pepet.
Pepet era un xiquet molt templat. Tots els matins anava a treballar al molí dels taronjers. A la vora del camí que travessava les oliveres, per damunt dels bancals del seu iaio, s´alçava el vell molí.
Allí es congregaven tots els llauradors una volta arreplegat el blat dels voltans. També s´utilitzava com l´almacen d´alubies i cacauets. Cent quilos de cacauet pelat de primera costaven 115 pesetes. Tramús, fareta d'arros en flor i moltes més coses, que compraven els confiters de la contarna per a fer els seus pastisos, galletes, magdalenes i fartons."
Pepet ajudava i mentre amuntunaven els sacs, cantaven cançons flamenques de tons molt antics.
A Pepet li encantava treballar en el molí amb el seu iaio. Perquè l´home no parlava molt, era una de les persones més sàvies del món.
Tenia els ulls clars, la veu tendra i les mans treballades.
Contava histories en torn al foc i mai anava a l´església.
La seua veu encara la tinc nitida en la ment com si fora la primera vegada que
l´ascolte. I si tanque els ulls, puc escoltar-ho pujant la costera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario