miércoles, 18 de julio de 2012

El xiquet del molí



                                                                                                                             Al meu iaio                    
 



- Ai Valent! - li deia al passar el vell que s´asentava davant la casa. - 
- Bon dia, Tio Sento! - contestava Pepet.

-Yeee moreno!- Li deia el marit de la carnicera quand pasava per la plaça.
-Bon dia, Batiste!- Contestava Pepet. 

Pepet era un xiquet molt templat. Tots els matins anava a treballar al molí dels taronjers. A la vora del camí que travessava les oliveres, per damunt dels bancals del seu iaio, s´alçava el vell molí. 
Allí es congregaven tots els llauradors una volta arreplegat el blat dels voltans. També s´utilitzava com l´almacen d´alubies i cacauets. Cent quilos de cacauet pelat de primera costaven 115 pesetes. Tramús, fareta d'arros en flor i moltes més coses, que compraven els confiters de la contarna per a fer els seus pastisos, galletes, magdalenes i fartons."

Pepet ajudava i mentre amuntunaven els sacs, cantaven cançons flamenques de tons molt antics.

A Pepet li encantava treballar en el molí amb el seu iaio. Perquè l´home no parlava molt, era una de les persones més sàvies del món.

Tenia els ulls clars, la veu tendra i les mans treballades.
Contava histories en torn al foc i mai anava a l´església.


La seua veu encara la tinc nitida en la ment com si fora la primera vegada que
 l´ascolte. I si tanque els ulls, puc escoltar-ho pujant la costera.



No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada